Una classe sense llibre de text

Hui he anat a la xarrada de “Una classe sense llibre de text” que ha donat una mestra jubilada, Roser, la qual va posar en pràctica durant la seua vida de docent els principis de la pedagogia de Freinet. Al llarg de la conferència, la dona ens ha exposat aquesta proposta interessant de la qual hem estat parlant a classe en l’últim tema.

El que més m’ha cridat l’atenció des del principi és la manera com havia preparat la seua intervenció: en lloc de limitar-se a parlar i exposar el tema, la dinàmica ha consistit en compartir en xicotets grups de treball les nostres experiències a partir del material que ella ens aportava, que eren documents antics dels anys 80 elaborats pels alumnes i on es podia observar el seu treball diari. Un altre aspecte que m’ha paregut interessant ha sigut que ens demanava la nostra opinió per a tot i que preníem les decisions per votació. D’aquesta manera, pretenia plasmar una xicoteta idea de la metodologia que proposava per a dur a la pràctica docent.

            En primer lloc ens ha parlat de l’assemblea de classe. Esta reunió es fa els dilluns de totes les setmanes a primera hora i té la funció d’establir la democràcia a l’aula, ja que no es pot treballar sense consens. En ella, es tracten els problemes de classe i s’escolta les crítiques, les propostes i les felicitacions de cadascun dels xiquets. El secretari pren nota dels acords que s’han dut a terme per votació i de les solucions que s’han decidit prendre per a cada problema. Així és com les normes de la classe són elaborades per ells mateixos. Entre les nombroses millores que s’aconseguixen amb aquestes sessions destaca la consolidació de bones relacions basades en el respecte als demés i la valoració de les crítiques constructives que es fan entre els iguals. Així mateix, també s’observen millores en la capacitat de raonament, argumentació i expressió oral de l’alumnat. Tot açò ho hem vist plasmat en les actes i les regles de classe redactades pels xiquets que ens ha mostrat Roser. Mentre estaven escoltant tot axò m’ha vingut al cap que sovint es parla de la necessitat de preparar l’alumnat per a convertir-se en futurs ciutadans d’una societat democràtica, doncs que millor manera que aquesta?   

            En un segon moment, hem passat a conéixer la forma d’aprendre mitjançant l’estudi del medi. Grosso modo, la metodologia seguida en aquest aspecte és prou pareguda a la seqüència didàctica per projectes en la qual es part d’una primera activitat de detecció d’idees prèvies per a permetre un aprenentatge significatiu en el que es construïx el coneixement a partir d’allò que ja se sap. Després es passa a l’observació i experimentació dels fenòmens que aprén l’alumnat (per exemple fent eixides, portant objectes a l’aula, tenint un contacte directe amb la natura...). Posteriorment, s’elabora un dossier en el que es recullen els sabers apresos. D’aquesta manera es treballa la llengua i s’amplia la informació amb la recerca en recursos complementaris com ara llibres, internet, museus, etc. Finalment, s’exposa el treball als companys. Esta dinàmica presenta molta avantatges com hem estudiat a classe: permet la realització d’activitats obertes, fomenta l’hàbit de treball grupal i part de la motivació intrínseca. A més a més, Roser ens ha explicat que a l’hora d’aprendre en aquestes etapes no és necessari adquirir un coneixement exhaustiu, sinó que és més important l’interés que l’alumnat experimenta cap a l’aprenentatge que realitza, ja que quan una cosa li apassiona i la gaudix fa que aprenga molt més. Clar que sovint fer tot això no és gens fàcil, i menys ara que

els problemes que ens trobem són prou diferents: la forta institucionalització, la negativa de certs sectors a acceptar noves maneres d’aprendre, els pares, la limitació espacial i temporal..

            Després, havíem que tractar la correspondència escolar però no ha pogut ser possible perquè se’ns a fet l’hora. Breument ens ha mostrat algunes de les cartes que els seus estudiants s’enviaven amb xiquets i xiquetes d’altres escoles, i fins i tot, d’altres països. Ens ha dit que aquest aspecte és també molt interessant perquè permet als xiquets relacionar-se i compartir il·lusions amb altres com ells.

            Per últim, ens ha animat a no tindre por per posar en pràctica aquestes noves formes d’entendre l’escola. Sempre trobarem contradiccions i obstacles, però ens ha encoratjat a no desanimar-nos. Ha afegit també que no es quedem  en meres paraules, que ens associem i ens informem al respecte i que creguem en que un canvi és possible i que està en les nostres mans triar quin model educatiu posem en pràctica, almenys en la nostra aula.

"...No podeu preparar els vostres alumnes perquè construïsquen demà el món dels seus somnis, si vosaltres ja no creieu en eixos somnis; no podeu preparar-los per a la vida, si no creieu en ella; no podríeu mostrar el camí, si vos heu assentat, cansats i descoratjats en l'encreuament dels camins"

FREINET

 

Setmana del 23 al 29 d’Abril

La classe d’aquesta setmana ha sigut una pràctica de les dinàmiques de grup que s’emmarca dins del tema que anem a començar. Aquesta activitat tenia l’objectiu de fer-nos viure, mitjançant l’experiència pròpia, els beneficis que es poden traure d’una sessió d’aquest tipus. Encara que des d’una perspectiva diferent, hem pogut experimentar per nosaltres mateixos com estes activitats, que són facilment aplicables a qualsevol aula d’infantil o primària, poden contribuir a la consolidació del grup afavorint els vincles d’amistat i companyerisme entre els membres. A més a més, amb açò també s’aconseguix crear un ambient distendit que facilita un entorn còmode per al desenvolupament de les relacions dins del grup. Totes estes dinàmiques poden ser dutes a terme en sessions de tutoria o simplement com a activitats motivadores abans de començar una classe. No obstant això, no s’ha oblidar que, encara que un grup funcione molt bé a nivell de relacions, no deu descuidar el foment d’un clima de treball que permitisca la bona realització de la tasca educativa. És a dir, que el mestre ha de ser el guía per a saber mediar i trobar un terme mitjà entre la diversió i el treball de classe, de forma que cap dels dos es deixen de banda.

En la meua opinió ha sigut una forma molt entretinguda de posar en pràctica allò que aprenem alhora que ens ha fet passar una bona estona junts coneixent-nos millor. Personalment, les dinàmiques que m’han paregut més divertides han sigut: la dels veïns perquè et feia estar en una tensió contínua sense perdre l’atenció del que estava passant, i la dels óssos que mataven els caçadors a base de cosquelles. Eixa en la qual un company deia una característica i aquells que la compartien s’alçaven a tocar-ho m’agradat perquè ens ha fet descobrir curiositats sobre els altres que no coneixem abans alhora que ens ha fet sentir-nos protagonistes a tots en algun moment.  

Com a ampliació, m’agradaria assenyalar que hi existixen diversos tipus de dinàmiques en funció de la finalitat que tinguen:

- Dinàmiques de presentació: presentar a tots els components del grup per a aprendre els seus noms, gustos, i altres dades que puguen resultar interesants sobre les persones que formen el grup el més ràpid possible.

- Dinàmiques de coneixement: aprofundir en el que hem aprés sobre els demés components del grup. Ens ajuda a conéixer millor als nostres companys.

- Dinàmiques d’afirmació: consolidar els coneixements que tenim de cada membre del grup com a persona única i els del grup complet com a unitat grupal.

- Dinàmiques de Distensió: augmentar la participació i la comunicació de cadascú dels membres del grup dins d’aquest i crear un major grau de confiança amb un mateix i amb la resta de companys.

- Dinàmiques de cooperació: ajudar als components del grup a treballar en equip, afavorint la colaboració de tots el seus membres i ensenyant-los a colaborar entre ells.

Encara que es poden fer diverses classificacions, aquesta engloba la major part de les dinàmiques que tenen la finalitat d’integrar els membres del grup. 

Eduquem o ensinistrem?

            De què depén? O, més ben dit, de qui depén? Sens dubte de cadascú de nosaltres. A cada mestre, quan li donen una classe de xiquets a càrrec seu, li entreguen la total llibertat per a fer amb ells els que vullga. Té dos anys (el temps que dura un cicle) per a decidir què ensenya, com ensenya i perquè ensenya. En aquesta etapa de la vida, els xiquets són com esponges, per això és fonamental allò que es transmet, no sols amb les paraules, sinó també amb la forma de comportar-se.

            La verdadera educació la proporcionen aquells que, amb la seua forma de donar classe, fan que els seus alumnes adquirixen experiències que contribuïsquen al seu desenvolupament personal. Un bon mestre respecta el procés d’aprenentatge de cada xiquet,  el considera com a protagonista i l’ensenya a trobar la bellesa de la vida i a gaudir de cada oportunitat que aquesta ens regala.

           

En contraposició, els que opten per ensinistrar el seu alumnat, de manera conscient o inconscientment, el que aconseguixen és crear una resposta automàtica als estímuls que aquestos reben. Ensinistrar suposa que els individus, de forma mecànica, aprenguen a comportar-se baix l’amenaça de rebre un castic o l’impuls de rebre una recompensa. D’aquesta forma, s’automatitzen les conductes mitjançant l’entrenament per a reaccionar d’una forma determinada front a cada situació. Estos docents haurien de ser conscients de que la seua actuació suposa una infravaloració de l’ésser humà, al qual se li apaga el seu desig d’expressar lliurement el que pensa rebaixant-lo a la condició d’animalet. A més a més, fomenta la individualitat i la competitivitat entre els xiquets, oblidant qualsevol intent de creativitat i originalitat. Aleshores, és açò el que volem?

El futur de la societat està en les nostres mans. Nosaltres, com educadors,  posseïm el poder de formar futurs ciutadans amb criteris o crear individus que sàpiguen moltes coses però que siguen incapaços de pensar per si mateixos. 

Setmana del 16 al 22 d’Abril

            Al llarg de la sessió d’aquesta setmana, hem acabat el tema del currículum i hem introduït el tema nou.

           

En la primera part de la classe, hem tancat el tema del currículum amb l’explicació del text d’Antoni Zabala i Laia Arnau sobre l’enfocament globalitzador i per competències. Hem parlat de nou dels avantatges que esta forma de treball presenta: s’adapta a les necessitats dels xiquets, compta amb la seua participació, proporciona un aprenentatge significatiu, afavorix el treball per grups... També hem vist com l’espai, el temps i els recursos s’organitzen d’altra manera: les sessions poden ser de més d’una hora, els espais variats i els materials procedir de diverses fonts. El conjunt de tot açò afavorix la motivació dels xiquets cap a l’aprenentatge. Aquest article ens ha servit per a repassar els conceptes bàsics tractats en el tema i assimilar-los alhora que permet enllaçar amb el tema següent que tractarà de com organitzar la vida a l’aula.

            Després, hem passat a introduir el tema 3, que tracta de la relació educativa i la vida a l’aula. Hem començat amb una definició del concepte de grup. Diversos autors han donat diferents explicacions, però tots coincidixen en que és un conjunt de persones que tenen algun objectiu o finalitat en comú i entre els quals hi existix una dinàmica interna de interdependència entre els membres. Entre les característiques que a aquestos se li’ls atribuix destaquen: la comunicació, interacció i cohesió dels components, les normes explícites (verbalitzades) i implícites (acceptades per tots encara que no declarades verbalment) establertes, etc.

Posteriorment hem analitzat com es fa l’estructura d’un sociograma de l’alumnat. Aquestos són duts a terme per alguns professors per a conéixer les relacions interpersonals dels xiquets i poder treballar la mediació a l’aula fomentant actituds de respecte i acceptació dels altres. No obstant això, hem ressaltat que aquesta tècnica té un inconvenient i és que pot etiquetar la concepció que el docent té de cada alumne condicionant el tractament que rebran.  

Una vegada acabada l’explicació dels grups, ens hem centrat en la classe com a grup per tal d’estudiar  els processos d’intercanvi que tenen lloc entre l’alumnat i entre estos i el professorat. Una sèrie de circunstàncies que condicionen la dinàmica del grup-classe són que posseix un líder institucional (el professor), que ha d’atendre’s a una normativa externa, i que l’alumnat està influït per una sèrie de circunstàncies diferents que l’afecten (situacions familiars i emocionals, maduració...).

Per últim, hem parlat de la importància de les tutories per a la resolució de conflictes que puguen aparéixer en l’aula i el tractament d’actituts cap als demés, entre altres coses. Hem discutit si és millorar verbalitzar els problemes que sorgixen per tractar de buscar una solució o si, en el cas de que puga ser enutjós per al xiquet, és millorar tracta-lo amb ell o ella a soles. Hi havia diverses opinions al respecte, però el que és clar és que, d’una manera o d’una altra, hem de fomentar un bon ambient a l’aula per a que es sentisquen còmodes per a treballar. Si nosaltres els mestres entenem l’escola com a espai de vida i que, per tant, és un lloc on els xiquets passen gran part del dia, tractarem de fer tot el possible per a fer que se sentixen a gust. L’única manera de poder fer això és valorant a cada alumne com a la persona que realment és i no com a un més al que hem d’avaluar. Esta és la clau per a que un bon mestre duga a terme com cal la seua funció. 

Setmana del 2 al 8 d’Abril

Al llarg d’aquesta setmana hem acabat el tema del currículum. En la primera sessió uns companys van fer una exposició del currículum ocult i en la segona vam tractar el currículum integrat i el treball per tòpics.

Durant la classe del dilluns un grup ens va explicar el que s’entén per currículum ocult. És tot allò que s’aprén sense determinar-lo, i també comprén les actituds i la forma com s’estructura la classe. Depén en gran mesura de la ideologia dominant, d’allò que està estés socialment i del que es considera normal. Este és el motiu pel qual moltes vegades es transmet inconscientment, ja que es considera com a valor socialment acceptat. La majoria de les vegades és negatiu o amaga una forma d’entendre el món darrere, ja que allò que es vol transmetre i que és positiu es manifesta explícitament.

Per a que el vérem exemplificat, els companys ens han fet veure una sèrie de vídeos i ens han llegit unes situacions hipotètiques amb l’objectiu de que trobarem les evidències de currículum ocult. Alguns d’ells eren el paper diferenciat dels hòmens i les dones, la competitivitat, l’autoritarisme, la individualitat…

Aquestes explicacions m’han ajudat a adonar-me’n de la importància d’anar amb molta cura de tot allò que faré a l’aula, ja que per insignificant que parega, transmet una forma d’entendre el món que, poc a poc, va calant en el subconscient dels xiquets de manera que ho assimilen com a normal. Està clar que és pràcticament impossible pretendre ser completament objectius però sí hem d’intentar ser-ho en la mesura del possible.

Durant la sessió del dimecres hem comentat els avantatges del currículum integrat. Aquest és una metodologia que consistix a tractar el currículum escolar de forma transversal sense fer una separació per matèries. D’aquesta manera s’aconseguix que els xiquets troben una continuïtat i una utilitat a allò que aprenen sense deixar de treballar cap aspecte de les assignatures corresponents al seu nivell. Compta amb l’avantatge de garantir una motivació dels alumnes per dos motius: en primer lloc, per la varietat de recursos que s’utilitzen de manera que es facilita la seua participació; i en segon lloc, perquè són ells els protagonistes del seu aprenentatge. A més a més, proporciona un aprenentatge significatiu ja que enllaça amb els coneixements previs dels xiquets i connecta amb la vida reial. També facilita el treball en grup i el tractament de coneixements actitudinals cap allò que s’aprén. Una bona forma de dur-lo a terme és mitjançant el treball per tòpics que permet que des d’un tema transversal s’engloben tots els aprenentatges.

Cap a aquesta metodologia, també hi existixen crítics que diuen que es deixen disciplines del coneixement per abordar, fet que fa que no es puga assolir totes les competències exigides. No obstant això, aquest problema es soluciona amb una bona planificació de les unitats amb una taula que estructure el que es farà en cada sessió, però sent conscients de que pot modificar-se segons el desenvolupament de cadascuna. És cert que suposa més treball per part dels mestres però a canvi garantix un altre tipus d’aprenentatge molt més valuós. A més, actualment tenim la sort de contar amb les noves tecnologies que ens han facilitat molt el treball en aquest aspecte oferint noves possibilitats. Un altre dilema que es proposa és si devem partir dels continguts o dels interessos de l’alumnat. Ací entra en joc l’habilitat dels mestres per a “manipular” o enfocar els interessos dels xiquets cap als continguts del curs.

Com a conclusió, m’agradaria afegir que personalment pense que aquest tipus de pedagogia permet embellir realment la professió dels mestres ja que és així com l’aula es convertix en un espai d’aprenentatge per a la vida. D’aquesta manera es confirma eixa frase coneguda que diu: “La educación es más arte que ciencia”. 

Setmana del 19 de Març a l’1 d’Abril

      La activitat d’aquesta setmana ha consistit en analitzar un llibre de text per a desxifrar tot allò que s’amaga darrere de les seues fulles. En xicotets grups, hem tractat de descobrir quin model de seqüència pedagògica proposa, quin paper atribuix al mestre i quins valors transmet, etc. Després, hem exposat les nostres conclusions al companys per a comparar les diferents propostes pedagògiques que aquests aporten.

         Pel que al llibre que jo he analitzat, es tracta d’un llibre d’anglés de 3r de Primària. La metodologia que planteja és prou participativa, ja que cada tema està associat amb una pel·lícula de Disney, per la qual cosa els xiquets se senten més motivats perquè partix dels seus interessos. Malgrat això, té una part negativa i és que hauríem de portar atenció als valors que estes pel·lícules proposen ja que, darrere de les imatges i els comentaris que s’inclouen, sovint subjau un paper de la dona subordinada a l’home amb unes expectatives vitals prou limitades. No obstant, sí que integra la cultura a través dels tòpics que engloba valorant la riquesa de la diversitat i l’afany de superació. Quant a les estratègies didàctiques, una aspecte positiu és que la teoria i la pràctica es tracten de forma conjunta de manera que l’estructura no és explicació-exercicis pròpia de la seqüència tradicional, sinó que proposa diàlegs que permeten la participació dels xiquets i activitats obertes que accepten diverses respostes. D’altra banda, hem notat que manca la integració de la matèria en la resta d’assignatures, però aquest és un aspecte prou difícil d’aconseguir ja que aquesta matèria necessita l’entrada d’un especialista que, d’alguna manera, limita aquesta possibilitat.

       Com a conclusió, hem recordat el condicionament i els principals inconvenients que suposa el llibre de text. Personalment m’ha paregut una activitat molt interessant que vincula la teoria que vam veure l’altre dia amb la pràctica de l’anàlisi d’un llibre concret, és a dir, que és una forma de demostrar l’aplicació que tenen els coneixements que hem aprés.

Com alternativa al llibre de text, destaca la possibilitat de treballar per tòpics de forma que s’aconseguix una participació molt més activa dels xiquets els quals senten una motivació intrínseca sobre el seu aprenentatge. Jo considere que, durant tota l’etapa formativa però en especial en els primers anys de la mateixa, el millor que podem proporcionar els mestres als nostres alumnes, més que qualsevol coneixement, és l’interés per aprendre coses noves i descobrir la satisfacció que proporciona experimentar per si mateixos el resultat d’aquest aprenentatge. Pense que és com donar-li’ls la clau que obri la porta cap al món que ens envolta.

Setmana del 19 al 25 de Març

Aquesta setmana hem continuat parlant del currículum. Hem començat la sessió d’avui fent un breu recordatori a mode de recapitulació del que havien treballant abans de Falles. En primer lloc, la definició de currículum. Després les quatre visions sobre aquest segons la forma d’entendre la tasca pedagògica: entés com continguts o exigències acadèmiques, entés com a conjunt d’experiències, entès des de la perspectiva tecnològica i entés com a configurador de la de la praxis. A continuació, hem recordat els tres nivells de concreció: el primer que correspon a l’Administració educativa, el segons del que s’encarrega el centre i el tercer que correspon a cada docent. Tot això configura una seqüència didàctica que pot ser: tradicional, tecnològica, per projectes o per projectes dirigits.

Una vegada recordat tot el que es referix al currículum, hem parlat de fins a que punt és necessari utilitzar el llibre de text en l’activitat diària de l’aula. Per a fer-ho, hem fet xicotets grups en els que hem discutit els avantatges i els inconvenients que poden tindre per als alumnes i per als professors emprar-lo. En la meua opinió, aquesta activitat ha estat prou encertada perquè ens feia partir d’allò que nosaltres ja sabem i, a partir d’ahí, reflexionar i compartir les nostres opinions amb els companys. Després, les hem posades en comú per a valorar la seua utilitat.

Pel que fa als avantatges dels mestres, trobem que hi és molt més fàcil ja que et proporciona una guia que només has de seguir sense calfar-te el cap. A més a més, sempre disposa d’exercicis i activitats per a cada moment facilitant la correcció i l’avaluació. Per altra banda, proporciona una unanimitat dels continguts de forma que s’estalvien discussions amb els altres docents ja que tots ensenyen el mateix. Tots estos arguments poden ser a favor del llibre de text depenent de com s’entenga la tasca del mestre. Des d’aquesta visió, qualsevol sense cap tipus de formació especialitzada pot dur a terme esta funció, ja que només ha de limitar-se a reproduir el que li ve donat. Però, és això el que nosaltres volem aconseguir? Haurem de plantejar-nos-lo...

Tenint en compte els avantatges que poden trobar els alumnes destaca el fet de que pot servir-les com a guia per a seguir i reforçar les explicacions dels mestres, ja que els continguts apareixen exposats de forma clara i homogènia. Aquest plantejament amaga la incapacitat del mestres per a guiar la classe per si mateixos. Aleshores el que ocorreix és que indirectament estem autoproclamant-nos incompetents per a fer la que deuria ser la nostra feina i, per això, necessitem que una editorial ens diga el que hem de fer.

Si passem als inconvenients, observem que l’activitat del mestre es veu limitada alhora que es sent pressionat per el desassossec d’acabar el temari i de fer el major nombre d’activitats possible per a que els xiquets siguen els més sabuts, ja que desgraciadament és açò tot el que la societat demana a l’escola. Així mateix, lleva la capacitat d’improvisació  i d’adaptació  a les necessitats específiques de cada alumne. Açò es deu principalment a que molt sovint els llibres proposen activitats tancades en les quals hi ha una resposta única, de forma que els alumnes no poden desenvolupar la creativitat ni tampoc permet que la resposta siga oberta deixant espai per a que cadascú s’expresse al seu nivell segons les seues capacitats. D’aquesta manera, s’aconseguix desprofesionalitzar la seua labor reduint-la a la de mer transmissor.

Per últim, els alumnes trobem com a impediment que les classe es convertixen en monòtones i avorrides on cada dia es seguix la mateixa dinàmica fins a que s’arribava a la desmotivació i a perdre les ganes d’aprendre coses noves. L’alumnat interioritza des de ben xicotets que han de limitar-se a estudiar allò que els marca el llibre sense qüestionar-se res més ni saber que es pot aprendre per iniciativa pròpia.

Com a conclusió, en la meua opinió el llibre de text és una iniciativa que té aspectes positius sempre que el professor l’utilitze com a complement del seu procés d’ensenyament i no si s’instaura com a guia de la pràctica educativa. Per això, el llibre de text hauria de considerar-se com una recurs més i no com una imposició que deu ser seguida obligatòriament. Per a arribar a assolir aquest punt, crec que es deuria donar una major llibertat als docents per a estructurar el temari en funció de les característiques de l’alumnat al que va dirigit,  ja que són els mestres els que realment estan capacitats per a decidir i orientar els alumnes jutjant el que consideren oportú.