Setmana del 2 al 8 d’Abril

Al llarg d’aquesta setmana hem acabat el tema del currículum. En la primera sessió uns companys van fer una exposició del currículum ocult i en la segona vam tractar el currículum integrat i el treball per tòpics.

Durant la classe del dilluns un grup ens va explicar el que s’entén per currículum ocult. És tot allò que s’aprén sense determinar-lo, i també comprén les actituds i la forma com s’estructura la classe. Depén en gran mesura de la ideologia dominant, d’allò que està estés socialment i del que es considera normal. Este és el motiu pel qual moltes vegades es transmet inconscientment, ja que es considera com a valor socialment acceptat. La majoria de les vegades és negatiu o amaga una forma d’entendre el món darrere, ja que allò que es vol transmetre i que és positiu es manifesta explícitament.

Per a que el vérem exemplificat, els companys ens han fet veure una sèrie de vídeos i ens han llegit unes situacions hipotètiques amb l’objectiu de que trobarem les evidències de currículum ocult. Alguns d’ells eren el paper diferenciat dels hòmens i les dones, la competitivitat, l’autoritarisme, la individualitat…

Aquestes explicacions m’han ajudat a adonar-me’n de la importància d’anar amb molta cura de tot allò que faré a l’aula, ja que per insignificant que parega, transmet una forma d’entendre el món que, poc a poc, va calant en el subconscient dels xiquets de manera que ho assimilen com a normal. Està clar que és pràcticament impossible pretendre ser completament objectius però sí hem d’intentar ser-ho en la mesura del possible.

Durant la sessió del dimecres hem comentat els avantatges del currículum integrat. Aquest és una metodologia que consistix a tractar el currículum escolar de forma transversal sense fer una separació per matèries. D’aquesta manera s’aconseguix que els xiquets troben una continuïtat i una utilitat a allò que aprenen sense deixar de treballar cap aspecte de les assignatures corresponents al seu nivell. Compta amb l’avantatge de garantir una motivació dels alumnes per dos motius: en primer lloc, per la varietat de recursos que s’utilitzen de manera que es facilita la seua participació; i en segon lloc, perquè són ells els protagonistes del seu aprenentatge. A més a més, proporciona un aprenentatge significatiu ja que enllaça amb els coneixements previs dels xiquets i connecta amb la vida reial. També facilita el treball en grup i el tractament de coneixements actitudinals cap allò que s’aprén. Una bona forma de dur-lo a terme és mitjançant el treball per tòpics que permet que des d’un tema transversal s’engloben tots els aprenentatges.

Cap a aquesta metodologia, també hi existixen crítics que diuen que es deixen disciplines del coneixement per abordar, fet que fa que no es puga assolir totes les competències exigides. No obstant això, aquest problema es soluciona amb una bona planificació de les unitats amb una taula que estructure el que es farà en cada sessió, però sent conscients de que pot modificar-se segons el desenvolupament de cadascuna. És cert que suposa més treball per part dels mestres però a canvi garantix un altre tipus d’aprenentatge molt més valuós. A més, actualment tenim la sort de contar amb les noves tecnologies que ens han facilitat molt el treball en aquest aspecte oferint noves possibilitats. Un altre dilema que es proposa és si devem partir dels continguts o dels interessos de l’alumnat. Ací entra en joc l’habilitat dels mestres per a “manipular” o enfocar els interessos dels xiquets cap als continguts del curs.

Com a conclusió, m’agradaria afegir que personalment pense que aquest tipus de pedagogia permet embellir realment la professió dels mestres ja que és així com l’aula es convertix en un espai d’aprenentatge per a la vida. D’aquesta manera es confirma eixa frase coneguda que diu: “La educación es más arte que ciencia”.