Al
llarg de la sessió d’aquesta setmana, hem acabat el tema del currículum i hem
introduït el tema nou.
En la
primera part de la classe, hem tancat el tema del currículum amb l’explicació
del text d’Antoni Zabala i Laia Arnau sobre l’enfocament globalitzador i per
competències. Hem parlat de nou dels avantatges que esta forma de treball
presenta: s’adapta a les necessitats dels xiquets, compta amb la seua
participació, proporciona un aprenentatge significatiu, afavorix el treball per
grups... També hem vist com l’espai, el temps i els recursos s’organitzen
d’altra manera: les sessions poden ser de més d’una hora, els espais variats i
els materials procedir de diverses fonts. El conjunt de tot açò afavorix la
motivació dels xiquets cap a l’aprenentatge. Aquest article ens
ha servit per a repassar els conceptes bàsics tractats en el tema i assimilar-los
alhora que permet enllaçar amb el tema següent que tractarà de com organitzar
la vida a l’aula.
Després,
hem passat a introduir el tema 3, que tracta de la relació educativa
i la vida a l’aula. Hem començat amb una definició del concepte de grup.
Diversos autors han donat diferents explicacions, però tots coincidixen en que
és un conjunt de persones que tenen algun objectiu o finalitat en comú i entre
els quals hi existix una dinàmica interna de interdependència entre els
membres. Entre les característiques que a aquestos se li’ls atribuix destaquen:
la comunicació, interacció i cohesió dels components, les normes explícites
(verbalitzades) i implícites (acceptades per tots encara que no declarades
verbalment) establertes, etc.
Posteriorment
hem analitzat com es fa l’estructura d’un sociograma de l’alumnat. Aquestos són
duts a terme per alguns professors per a conéixer les relacions interpersonals
dels xiquets i poder treballar la mediació a l’aula fomentant actituds de
respecte i acceptació dels altres. No obstant això, hem ressaltat que aquesta
tècnica té un inconvenient i és que pot etiquetar la concepció que el docent té
de cada alumne condicionant el tractament que rebran.
Una vegada acabada l’explicació dels grups, ens hem centrat en la classe
com a grup per tal d’estudiar els
processos d’intercanvi que tenen lloc entre l’alumnat i entre estos i el
professorat. Una sèrie de circunstàncies que condicionen la dinàmica del
grup-classe són que posseix un líder institucional (el professor), que ha
d’atendre’s a una normativa externa, i que l’alumnat està influït per una sèrie
de circunstàncies diferents que l’afecten (situacions familiars i emocionals,
maduració...).
Per últim, hem parlat de la importància de les tutories per a la resolució
de conflictes que puguen aparéixer en l’aula i el tractament d’actituts cap als
demés, entre altres coses. Hem discutit si és millorar verbalitzar els
problemes que sorgixen per tractar de buscar una solució o si, en el cas de que
puga ser enutjós per al xiquet, és millorar tracta-lo amb ell o ella a soles. Hi
havia diverses opinions al respecte, però el que és clar és que, d’una manera o
d’una altra, hem de fomentar un bon ambient a l’aula per a que es sentisquen
còmodes per a treballar. Si nosaltres els mestres entenem l’escola com a
espai de vida i que, per tant, és un lloc on els xiquets passen gran part del dia,
tractarem de fer tot el possible per a fer que se sentixen a gust. L’única
manera de poder fer això és valorant a cada alumne com a la persona que
realment és i no com a un més al que hem d’avaluar. Esta és la clau per a que
un bon mestre duga a terme com cal la seua funció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada