Setmana del 19 de Març a l’1 d’Abril

      La activitat d’aquesta setmana ha consistit en analitzar un llibre de text per a desxifrar tot allò que s’amaga darrere de les seues fulles. En xicotets grups, hem tractat de descobrir quin model de seqüència pedagògica proposa, quin paper atribuix al mestre i quins valors transmet, etc. Després, hem exposat les nostres conclusions al companys per a comparar les diferents propostes pedagògiques que aquests aporten.

         Pel que al llibre que jo he analitzat, es tracta d’un llibre d’anglés de 3r de Primària. La metodologia que planteja és prou participativa, ja que cada tema està associat amb una pel·lícula de Disney, per la qual cosa els xiquets se senten més motivats perquè partix dels seus interessos. Malgrat això, té una part negativa i és que hauríem de portar atenció als valors que estes pel·lícules proposen ja que, darrere de les imatges i els comentaris que s’inclouen, sovint subjau un paper de la dona subordinada a l’home amb unes expectatives vitals prou limitades. No obstant, sí que integra la cultura a través dels tòpics que engloba valorant la riquesa de la diversitat i l’afany de superació. Quant a les estratègies didàctiques, una aspecte positiu és que la teoria i la pràctica es tracten de forma conjunta de manera que l’estructura no és explicació-exercicis pròpia de la seqüència tradicional, sinó que proposa diàlegs que permeten la participació dels xiquets i activitats obertes que accepten diverses respostes. D’altra banda, hem notat que manca la integració de la matèria en la resta d’assignatures, però aquest és un aspecte prou difícil d’aconseguir ja que aquesta matèria necessita l’entrada d’un especialista que, d’alguna manera, limita aquesta possibilitat.

       Com a conclusió, hem recordat el condicionament i els principals inconvenients que suposa el llibre de text. Personalment m’ha paregut una activitat molt interessant que vincula la teoria que vam veure l’altre dia amb la pràctica de l’anàlisi d’un llibre concret, és a dir, que és una forma de demostrar l’aplicació que tenen els coneixements que hem aprés.

Com alternativa al llibre de text, destaca la possibilitat de treballar per tòpics de forma que s’aconseguix una participació molt més activa dels xiquets els quals senten una motivació intrínseca sobre el seu aprenentatge. Jo considere que, durant tota l’etapa formativa però en especial en els primers anys de la mateixa, el millor que podem proporcionar els mestres als nostres alumnes, més que qualsevol coneixement, és l’interés per aprendre coses noves i descobrir la satisfacció que proporciona experimentar per si mateixos el resultat d’aquest aprenentatge. Pense que és com donar-li’ls la clau que obri la porta cap al món que ens envolta.

Setmana del 19 al 25 de Març

Aquesta setmana hem continuat parlant del currículum. Hem començat la sessió d’avui fent un breu recordatori a mode de recapitulació del que havien treballant abans de Falles. En primer lloc, la definició de currículum. Després les quatre visions sobre aquest segons la forma d’entendre la tasca pedagògica: entés com continguts o exigències acadèmiques, entés com a conjunt d’experiències, entès des de la perspectiva tecnològica i entés com a configurador de la de la praxis. A continuació, hem recordat els tres nivells de concreció: el primer que correspon a l’Administració educativa, el segons del que s’encarrega el centre i el tercer que correspon a cada docent. Tot això configura una seqüència didàctica que pot ser: tradicional, tecnològica, per projectes o per projectes dirigits.

Una vegada recordat tot el que es referix al currículum, hem parlat de fins a que punt és necessari utilitzar el llibre de text en l’activitat diària de l’aula. Per a fer-ho, hem fet xicotets grups en els que hem discutit els avantatges i els inconvenients que poden tindre per als alumnes i per als professors emprar-lo. En la meua opinió, aquesta activitat ha estat prou encertada perquè ens feia partir d’allò que nosaltres ja sabem i, a partir d’ahí, reflexionar i compartir les nostres opinions amb els companys. Després, les hem posades en comú per a valorar la seua utilitat.

Pel que fa als avantatges dels mestres, trobem que hi és molt més fàcil ja que et proporciona una guia que només has de seguir sense calfar-te el cap. A més a més, sempre disposa d’exercicis i activitats per a cada moment facilitant la correcció i l’avaluació. Per altra banda, proporciona una unanimitat dels continguts de forma que s’estalvien discussions amb els altres docents ja que tots ensenyen el mateix. Tots estos arguments poden ser a favor del llibre de text depenent de com s’entenga la tasca del mestre. Des d’aquesta visió, qualsevol sense cap tipus de formació especialitzada pot dur a terme esta funció, ja que només ha de limitar-se a reproduir el que li ve donat. Però, és això el que nosaltres volem aconseguir? Haurem de plantejar-nos-lo...

Tenint en compte els avantatges que poden trobar els alumnes destaca el fet de que pot servir-les com a guia per a seguir i reforçar les explicacions dels mestres, ja que els continguts apareixen exposats de forma clara i homogènia. Aquest plantejament amaga la incapacitat del mestres per a guiar la classe per si mateixos. Aleshores el que ocorreix és que indirectament estem autoproclamant-nos incompetents per a fer la que deuria ser la nostra feina i, per això, necessitem que una editorial ens diga el que hem de fer.

Si passem als inconvenients, observem que l’activitat del mestre es veu limitada alhora que es sent pressionat per el desassossec d’acabar el temari i de fer el major nombre d’activitats possible per a que els xiquets siguen els més sabuts, ja que desgraciadament és açò tot el que la societat demana a l’escola. Així mateix, lleva la capacitat d’improvisació  i d’adaptació  a les necessitats específiques de cada alumne. Açò es deu principalment a que molt sovint els llibres proposen activitats tancades en les quals hi ha una resposta única, de forma que els alumnes no poden desenvolupar la creativitat ni tampoc permet que la resposta siga oberta deixant espai per a que cadascú s’expresse al seu nivell segons les seues capacitats. D’aquesta manera, s’aconseguix desprofesionalitzar la seua labor reduint-la a la de mer transmissor.

Per últim, els alumnes trobem com a impediment que les classe es convertixen en monòtones i avorrides on cada dia es seguix la mateixa dinàmica fins a que s’arribava a la desmotivació i a perdre les ganes d’aprendre coses noves. L’alumnat interioritza des de ben xicotets que han de limitar-se a estudiar allò que els marca el llibre sense qüestionar-se res més ni saber que es pot aprendre per iniciativa pròpia.

Com a conclusió, en la meua opinió el llibre de text és una iniciativa que té aspectes positius sempre que el professor l’utilitze com a complement del seu procés d’ensenyament i no si s’instaura com a guia de la pràctica educativa. Per això, el llibre de text hauria de considerar-se com una recurs més i no com una imposició que deu ser seguida obligatòriament. Per a arribar a assolir aquest punt, crec que es deuria donar una major llibertat als docents per a estructurar el temari en funció de les característiques de l’alumnat al que va dirigit,  ja que són els mestres els que realment estan capacitats per a decidir i orientar els alumnes jutjant el que consideren oportú. 

Setmana del 12 al 18 de Març

         Esta setmana hem començat un tema nou: el currículum. Al llarg de les dues sessions, hem aprés què és realment i com s’estructura el currículum.

El currículum és una selecció de la cultura, fruit de la ideologia dominant, que determina allò que s’ha d’aprendre i que no, i com es duu a terme este aprenentatge. Configura l’activitat de l’escola en tots els seus àmbits alhora que establix els límits on s’ha de moure.

Distingim dos tipus de currículum: l’explícit, que és el que s’especifica en les programacions; i l’ocult, que és aquell que es transmet de forma subliminal darrere del coneixement.

Hi han moltes teories que configuren la forma d’entendre el currículum. Una primera comprén el currículum com a suma d’exigències acadèmiques teoritzant sobre els continguts. Una segona visió l’entén com a conjunt d’experiències que socialitzen i eduquen els alumnes mitjançant vivències. En tercer lloc, tenim la perspectiva tecnològica que només pretén que els alumnes aconseguixen les competències i els objectius marcats prèviament. Per últim,  l’opinió que explica el currículum com a configurador de la praxis intenta vincular la teoria i la pràctica, de forma que combina l’experiència de l’alumnat i l’adquisició de continguts.

Després, hem parlat dels diferents nivells de concreció que existixen en l’elaboració del currículum. He elaborat un esquema que els representa clarament:

Com a ampliació, m’agradaria afegir la finalitat amb la qual s’instaura el currículum en l’escola. Aquest s’establix amb la necessitat d’organitzar l’ensenyament en les diferents etapes educatives i unificar l’ensenyança en les diferents escoles i territoris per a aconseguir una certa equitat i convalidació dels títols. Aquest concepte permet un gran avanç però també suposa l’entrada de l’escola en un mercat competitiu en el qual l’alumnat ha de lluitar per a aconseguir un lloc en la societat. Este aspecte és conseqüència d’una societat desenvolupada com la nostra, però que té el risc de fer oblidar el vertader sentit de l’escola, que no és precisament formar treballadors, sinó que s’ha de tornar a plantejar la importància de l’escola com a espai on l’individu aprén a viure i comprén la necessitat de conviure.

Setmana del 5 al 11 de Març

Esta setmana hem treballat dos dels textos inclosos als apunts. La dinàmica ha consistit en llegir-los i en parelles traure les idees principals del que ens havien assignat. Posteriorment, els hem posat en comú i hem fet una mena de debat sobre els temes que es plantejaven.

Igualtat

El primer text de Nieves Blanco, titulat “Saber para vivir”, feia especial èmfasi en l’arrelament de la cultura dominant en l’escola, de forma que s’entén esta com a una característica estàtica sense entendre el dinamisme pel qual ha d’adaptar-se a les exigències de la societat actual. En concret, Blanco critica la perduració de valors masclistes en el context escolar. Açò és conseqüència de la forma de pensar que tradicionalment ha estat instaurada en la societat per la qual es considerava el món de les dones subordinat al dels hòmens. Este és un fet que no garantix la igualtat entre els dos sexes i que, per tant, hem de tractar d’eliminar. Per altra banda, fa una diferenciació entre el coneixement, que s’obté mitjançant l’esforç individual; i el saber, que s’adquirix gràcies a l’experiència. Afegix que ambdós han de complementar-se i donar-se en la mesura correcta per a millorar el procés d’aprenentatge dels alumnes. La selecció dels continguts és també molt important ja que sobretot hem de ser conscients del Què s’ha d’ensenyar? per a que allò que aprenen siga útil i alhora enriquisca la seua experiència vital. Per últim, assenyala la necessitat d’educar per a la llibertat, de forma que s’ensenye a replantejar el perquè de les coses.

Democracia

Després hem passat a comentar el segon text: “El valor y el poder de la educación” de Jaume Carbonell. En ell, s’explica que els mestres hem de saber que per molt mal que estiga la situació, com ocorre ara precisament, mai hem de perdre l’esperança pel canvi i l’optimisme d’un futur millor. A més, es feia incidència en que ensenyar i educar han d’estar profundament vinculats, de manera que l’escola ha de fer ambdues funcions de forma conjunta. Entre moltes altres coses, el model d’escola actual deu formar ciutadans que siguen capaços de participar en una societat democràtica coneixent els seus drets i deures, així com les possibilitats de reflexió i d’acció.