Setmana del 19 al 25 de Març

Aquesta setmana hem continuat parlant del currículum. Hem començat la sessió d’avui fent un breu recordatori a mode de recapitulació del que havien treballant abans de Falles. En primer lloc, la definició de currículum. Després les quatre visions sobre aquest segons la forma d’entendre la tasca pedagògica: entés com continguts o exigències acadèmiques, entés com a conjunt d’experiències, entès des de la perspectiva tecnològica i entés com a configurador de la de la praxis. A continuació, hem recordat els tres nivells de concreció: el primer que correspon a l’Administració educativa, el segons del que s’encarrega el centre i el tercer que correspon a cada docent. Tot això configura una seqüència didàctica que pot ser: tradicional, tecnològica, per projectes o per projectes dirigits.

Una vegada recordat tot el que es referix al currículum, hem parlat de fins a que punt és necessari utilitzar el llibre de text en l’activitat diària de l’aula. Per a fer-ho, hem fet xicotets grups en els que hem discutit els avantatges i els inconvenients que poden tindre per als alumnes i per als professors emprar-lo. En la meua opinió, aquesta activitat ha estat prou encertada perquè ens feia partir d’allò que nosaltres ja sabem i, a partir d’ahí, reflexionar i compartir les nostres opinions amb els companys. Després, les hem posades en comú per a valorar la seua utilitat.

Pel que fa als avantatges dels mestres, trobem que hi és molt més fàcil ja que et proporciona una guia que només has de seguir sense calfar-te el cap. A més a més, sempre disposa d’exercicis i activitats per a cada moment facilitant la correcció i l’avaluació. Per altra banda, proporciona una unanimitat dels continguts de forma que s’estalvien discussions amb els altres docents ja que tots ensenyen el mateix. Tots estos arguments poden ser a favor del llibre de text depenent de com s’entenga la tasca del mestre. Des d’aquesta visió, qualsevol sense cap tipus de formació especialitzada pot dur a terme esta funció, ja que només ha de limitar-se a reproduir el que li ve donat. Però, és això el que nosaltres volem aconseguir? Haurem de plantejar-nos-lo...

Tenint en compte els avantatges que poden trobar els alumnes destaca el fet de que pot servir-les com a guia per a seguir i reforçar les explicacions dels mestres, ja que els continguts apareixen exposats de forma clara i homogènia. Aquest plantejament amaga la incapacitat del mestres per a guiar la classe per si mateixos. Aleshores el que ocorreix és que indirectament estem autoproclamant-nos incompetents per a fer la que deuria ser la nostra feina i, per això, necessitem que una editorial ens diga el que hem de fer.

Si passem als inconvenients, observem que l’activitat del mestre es veu limitada alhora que es sent pressionat per el desassossec d’acabar el temari i de fer el major nombre d’activitats possible per a que els xiquets siguen els més sabuts, ja que desgraciadament és açò tot el que la societat demana a l’escola. Així mateix, lleva la capacitat d’improvisació  i d’adaptació  a les necessitats específiques de cada alumne. Açò es deu principalment a que molt sovint els llibres proposen activitats tancades en les quals hi ha una resposta única, de forma que els alumnes no poden desenvolupar la creativitat ni tampoc permet que la resposta siga oberta deixant espai per a que cadascú s’expresse al seu nivell segons les seues capacitats. D’aquesta manera, s’aconseguix desprofesionalitzar la seua labor reduint-la a la de mer transmissor.

Per últim, els alumnes trobem com a impediment que les classe es convertixen en monòtones i avorrides on cada dia es seguix la mateixa dinàmica fins a que s’arribava a la desmotivació i a perdre les ganes d’aprendre coses noves. L’alumnat interioritza des de ben xicotets que han de limitar-se a estudiar allò que els marca el llibre sense qüestionar-se res més ni saber que es pot aprendre per iniciativa pròpia.

Com a conclusió, en la meua opinió el llibre de text és una iniciativa que té aspectes positius sempre que el professor l’utilitze com a complement del seu procés d’ensenyament i no si s’instaura com a guia de la pràctica educativa. Per això, el llibre de text hauria de considerar-se com una recurs més i no com una imposició que deu ser seguida obligatòriament. Per a arribar a assolir aquest punt, crec que es deuria donar una major llibertat als docents per a estructurar el temari en funció de les característiques de l’alumnat al que va dirigit,  ja que són els mestres els que realment estan capacitats per a decidir i orientar els alumnes jutjant el que consideren oportú.