Hui he anat a la xarrada de “Una classe sense llibre de text” que ha donat una mestra jubilada,
Roser, la qual va posar en pràctica durant la seua vida de docent els principis
de la pedagogia de Freinet. Al llarg
de la conferència, la dona ens ha exposat aquesta proposta interessant de la
qual hem estat parlant a classe en l’últim tema.
El que més m’ha cridat l’atenció des del principi és la
manera com havia preparat la seua intervenció: en lloc de limitar-se a parlar i
exposar el tema, la dinàmica ha consistit en compartir en xicotets grups de
treball les nostres experiències a partir del material que ella ens aportava,
que eren documents antics dels anys 80 elaborats pels alumnes i on es podia
observar el seu treball diari. Un altre aspecte que m’ha paregut interessant ha
sigut que ens demanava la nostra opinió per a tot i que preníem les decisions
per votació. D’aquesta manera, pretenia plasmar una xicoteta idea de la
metodologia que proposava per a dur a la pràctica docent.
En primer lloc ens ha parlat de l’assemblea de classe. Esta reunió es fa
els dilluns de totes les setmanes a primera hora i té la funció d’establir la
democràcia a l’aula, ja que no es pot treballar sense consens. En ella, es
tracten els problemes de classe i s’escolta les crítiques, les propostes i les
felicitacions de cadascun dels xiquets. El secretari pren nota dels acords que
s’han dut a terme per votació i de les solucions que s’han decidit prendre per
a cada problema. Així és com les normes de la classe són elaborades per ells
mateixos. Entre les nombroses millores que s’aconseguixen amb aquestes sessions
destaca la consolidació de bones relacions basades en el respecte als demés i
la valoració de les crítiques constructives que es fan entre els iguals. Així
mateix, també s’observen millores en la capacitat de raonament, argumentació i
expressió oral de l’alumnat. Tot açò ho hem vist plasmat en les actes i les
regles de classe redactades pels xiquets que ens ha mostrat Roser. Mentre
estaven escoltant tot axò m’ha vingut al cap que sovint es parla de la
necessitat de preparar l’alumnat per a convertir-se en futurs ciutadans d’una
societat democràtica, doncs que millor manera que aquesta?
En un segon moment, hem passat a
conéixer la forma d’aprendre mitjançant l’estudi
del medi. Grosso modo, la metodologia seguida en aquest aspecte és prou
pareguda a la seqüència didàctica per projectes en la qual es part d’una
primera activitat de detecció d’idees prèvies per a permetre un aprenentatge
significatiu en el que es construïx el coneixement a partir d’allò que ja se
sap. Després es passa a l’observació i experimentació dels fenòmens que aprén l’alumnat
(per exemple fent eixides, portant objectes a l’aula, tenint un contacte
directe amb la natura...). Posteriorment, s’elabora un dossier en el que es
recullen els sabers apresos. D’aquesta manera es treballa la llengua i s’amplia
la informació amb la recerca en recursos complementaris com ara llibres,
internet, museus, etc. Finalment, s’exposa el treball als companys. Esta dinàmica
presenta molta avantatges com hem estudiat a classe: permet la realització
d’activitats obertes, fomenta l’hàbit de treball grupal i part de la motivació
intrínseca. A més a més, Roser ens ha explicat que a l’hora d’aprendre en
aquestes etapes no és necessari adquirir un coneixement exhaustiu, sinó que és
més important l’interés que l’alumnat experimenta cap a l’aprenentatge que
realitza, ja que quan una cosa li apassiona i la gaudix fa que aprenga molt
més. Clar que sovint fer tot això no és gens fàcil, i menys ara que
els
problemes que ens trobem són prou diferents: la forta institucionalització, la
negativa de certs sectors a acceptar noves maneres d’aprendre, els pares, la
limitació espacial i temporal..
Després, havíem que tractar la correspondència escolar però no ha
pogut ser possible perquè se’ns a fet l’hora. Breument ens ha mostrat algunes
de les cartes que els seus estudiants s’enviaven amb xiquets i xiquetes
d’altres escoles, i fins i tot, d’altres països. Ens ha dit que aquest aspecte
és també molt interessant perquè permet als xiquets relacionar-se i compartir
il·lusions amb altres com ells.
Per últim, ens ha animat a no tindre
por per posar en pràctica aquestes noves formes d’entendre l’escola. Sempre
trobarem contradiccions i obstacles, però ens ha encoratjat a no desanimar-nos.
Ha afegit també que no es quedem en
meres paraules, que ens associem i ens informem al respecte i que creguem en que
un canvi és possible i que està en les nostres mans triar quin model educatiu
posem en pràctica, almenys en la nostra aula.
"...No
podeu preparar els vostres alumnes perquè construïsquen demà el món dels seus
somnis, si vosaltres ja no creieu en eixos somnis; no podeu preparar-los per a
la vida, si no creieu en ella; no podríeu mostrar el camí, si vos heu assentat,
cansats i descoratjats en l'encreuament dels camins"
FREINET
