Setmana del 12 al 18 de Març

         Esta setmana hem començat un tema nou: el currículum. Al llarg de les dues sessions, hem aprés què és realment i com s’estructura el currículum.

El currículum és una selecció de la cultura, fruit de la ideologia dominant, que determina allò que s’ha d’aprendre i que no, i com es duu a terme este aprenentatge. Configura l’activitat de l’escola en tots els seus àmbits alhora que establix els límits on s’ha de moure.

Distingim dos tipus de currículum: l’explícit, que és el que s’especifica en les programacions; i l’ocult, que és aquell que es transmet de forma subliminal darrere del coneixement.

Hi han moltes teories que configuren la forma d’entendre el currículum. Una primera comprén el currículum com a suma d’exigències acadèmiques teoritzant sobre els continguts. Una segona visió l’entén com a conjunt d’experiències que socialitzen i eduquen els alumnes mitjançant vivències. En tercer lloc, tenim la perspectiva tecnològica que només pretén que els alumnes aconseguixen les competències i els objectius marcats prèviament. Per últim,  l’opinió que explica el currículum com a configurador de la praxis intenta vincular la teoria i la pràctica, de forma que combina l’experiència de l’alumnat i l’adquisició de continguts.

Després, hem parlat dels diferents nivells de concreció que existixen en l’elaboració del currículum. He elaborat un esquema que els representa clarament:

Com a ampliació, m’agradaria afegir la finalitat amb la qual s’instaura el currículum en l’escola. Aquest s’establix amb la necessitat d’organitzar l’ensenyament en les diferents etapes educatives i unificar l’ensenyança en les diferents escoles i territoris per a aconseguir una certa equitat i convalidació dels títols. Aquest concepte permet un gran avanç però també suposa l’entrada de l’escola en un mercat competitiu en el qual l’alumnat ha de lluitar per a aconseguir un lloc en la societat. Este aspecte és conseqüència d’una societat desenvolupada com la nostra, però que té el risc de fer oblidar el vertader sentit de l’escola, que no és precisament formar treballadors, sinó que s’ha de tornar a plantejar la importància de l’escola com a espai on l’individu aprén a viure i comprén la necessitat de conviure.