Hem començat la sessió d’aquesta setmana explicant el que entenem per avaluar.
Després d’escriure breument el que cadascú considerava i posar-ho en comú, ens
hem adonat que el nostre pas pel sistema educatiu havia fet que vincularem
avaluar a fer un examen i obtindre uns resultats. No obstant això, hui hem
aprés que es pot avaluar d’altres maneres.
En primer lloc, és important saber que avaluar és analitzar una realitat
per a valorar els aspectes positius o negatius. Aplicat a l’educació seria
mesurar l’adquisició d’un aprenentatge. Açò és pot fer de diverses maneres,
alguns exemples són:
- Mitjançant l’observació directa del treball de cada alumne i l’anotació
dels progressos en rúbriques o diaris d’aula
- Amb treballs o exposicions orals
- Valorant l’actitud i la participació
- Fent fitxes o exàmens (sempre que aquestos siguen una ferramenta més en
l’avaluació i no determinants per a establir una nota).
El tema dels exàmens és un aspecte prou complicat ja que el sistema
educatiu en general està muntat per a aprendre uns coneixements que després
seran aplicats a l’examen sense importar si realment l’alumnat ha aprés alguna
cosa. Per aquest motiu i per tal de canviar esta realitat, jo pense que trencar
amb esta rutina i convertir les aules en espais d’aprenentatge reial per a la
vida està en les nostres mans.
La classe del dimecres ha estat enfocada a tractar la pedagogia de
Freinet. Aquest francés va proposar un model d’escola popular on l’aprenentatge
dels xiquets partia dels seus interessos. Pense que és un tema molt interessant
ja que aquest moviment recull els aspectes que hem estat tractant al llarg del
curs, tals com la possibilitat de treballar sense llibres de text o de construir
una escola que lluita per canviar la societat que li rodeja.
L’esquema que s’ha fet servir per a tractar el tema ha sigut: una
visualització d’un documental que presenta els principis d’aquesta pedagogia i
el paper que es duu a terme des dels Moviments de Renovació Pedagògica, el posterior
comentari en xicotets grups i la posada en comú a nivell de classe per a
compartir les opinions i reflexions de cadascú.
Tot i que no he pogut anar a aquesta classe, sí que vaig veure el començament
del vídeo que ficaren en la sessió anterior. A més a més, conec la proposta
freinetiana degut a que vaig anar a la xarrada Una escola sense llibre de
text on l’expositora ens va estar parlant de les diverses tècniques (com l’assemblea,
l’estudi del medi, els dossiers o la correspondència, les quals no comente
perquè les vaig explicar en una entrada anterior) que es duien a terme a l’aula
per a fer possible esta metodologia. Baix el meu punt de vista, considere que
aquesta és una alternativa molt interessant ja que planteja un model d’escola diferent
al que està establit. A més dels nombrosos avantatges que presenta, suposa una
tornada als orígens pels que van nàixer les escoles: no com a facilitadores d’un
certificat acadèmic i burocràtic, sinó com a vertaders espais de vida on els
xiquets i xiquetes creixen com a persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada