M’agradaria començar l’entrada d’aquesta setmana amb una notícia d’actualitat
que m’ha paregut molt interessant i que tracta sobre el tema que unes companyes
ha exposat durant la classe del dilluns: La formació del professorat.
"Nous Plans de Formació per al
professorat"
"Els Plans de Formació del
Professorat i Investigació Educativa tenen com a objectiu l'actualització i
perfeccionament de les competències professionals del professorat i la millora
de l'educació dels alumnes.
Al llarg de les quatre
convocatòries que ja s'han celebrat, les modalitats de formació que s'han
realitzat a Segòvia han de veure en orde de demanda amb: la implantació en
l'aula de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) , programes
de biblioteca, de convivència en l'aula i el bilingüisme també és molt demandat
pels educadors de la província. Generalment, els plans estan organitzats en
projectes de formació en el centre, en cursos i grups de treball, i en menor
grau es realitzen seminaris i experiències de qualitat."
Aquesta notícia evidència la
necessitat que tots els docents tenen d’estar renovant-se contínuament ja que l’escola,
com a encarregada de donar resposta a les demandes de la societat, ha de comptar amb un
equip docent capacitat per a adaptar el seu ensenyament a les necessitats
escaients. A més a més, la formació contínua possibilita l’oportunitat de
compartir amb altres professors les inquietuds i dificultats derivades de la
seua tasca docent, així com afavorir espais de reflexió compartida per a
enriquir la pròpia pràctica. Al meu parer, considere que la formació és una
exigència que actualment està present en quasi totes les professions però especialment en la de mestre ja que com
es diu en la imatge: "Qui s'atrevisca a ensenyar mai ha de deixar
d'aprendre."
Després de l’explicació de les
companyes, hem fet una activitat pràctica en la qual hem llegit uns textos que
mostraven les sensacions de mestres prou diferents alguns dels quals havien optat
per actualitzar-se mentre que altres havien romàs indiferents als canvis
metodològics fins que havien acabat per cremar-se. Per últim, Carles ens ha
comentat alguns aspectes que considerava importants en relació al tema tractat
i hem comentat un poquet el que pensàvem. M’ha paregut interessant conéixer la
història dels MRP i dels diferents mecanismes de formació permanent que han
hagut a Espanya (els CEP o els CEFIRE) així com la situació actual.
La segona sessió de la setmana ha
estat dedicada a exposar tres unitats didàctiques:
-
I tu, d’on ets?
Aquesta és la que el meu grup i jo hem elaborat. El tòpic sobre el qual s’enllacen
tots els continguts és la multiculturalitat i part de la evidència de que és
una realitat que, cada vegada més, trobem present a les nostres aules. Per la
qual cosa, el nostre objectiu és fomentar actituds de respecte i comprensió cap
als nouvinguts.
- Energies renovables
Esta unitat pretén donar a conéixer les diferents opcions d’obtindre energia
fent especial èmfasi en aquelles que eviten la contaminació. Este és un tema
també molt interessant per tal de conscienciar als xiquets de la necessitat de
cuidar el nostre planeta.
-
Vida saludable
Aquesta unitat part de la necessitat de transmetre a l’alumnat una sèrie
d’hàbits d’alimentació, higiene i exercici que, des d’edats primerenques,
cobren molta importància per a afavorir un estil de vida saludable.
En general, les tres han intentat tractar els continguts de manera
globalitzada i elaborar els propis materials per a cada activitat. Tot i això,
és cert que ha sigut molt més complicat del que pensàvem en un principi ja que
ens hem hagut de calfar el cap per a buscar formes originals i innovadores d’ensenyar
els continguts (que a més havien de correspondre’s amb el nivell de l’alumnat i
abordar els coneixements establerts pel currículum oficial) fugint de la
metodologia tradicional i de l’esquema: explicació-activitats-correcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada