Setmana del 13 al 19 de Febrer

            Aquesta setmana hem estat parlant sobre les funcions que té l’escola en la societat, així com el paper que a aquesta se li vol atribuir. Així, hem vist com les diverses opinions al respecte poden agrupar-se en tres enfocaments. Un primer entén que l’escola ha de ser transmissora de l’herència cultural, és a dir, vetlar per conservar l’ideologia i les tradicions dominants. En segon lloc, hi ha els que pensen que l’escola ha de propiciar el desenvolupament de l’individu en tots els seus àmbits. I, per últim, trobem els que defensen que l’escola ha de fomentar un esperit crític i contribuir a la reconstrucció de la societat.

Després d’acostar-se a les distintes perspectives des de les quals es pot entendre l’escola, m’he parat a pensar quina és amb la qual jo m’identifique més. La veritat és que jo, abans de vindre a aquesta facultat, no tenia una concepció de l’educació tal com l’entenc ara. Més que no tindre-la, el que em passava era que pensava que l’educació era simplement ensenyar els xiquets una sèrie de coneixements i valors per a saber enfrontar-se a la vida, o el que és el mateix, em quedava en el segon enfocament. No obstant això, estudiant aquesta i altres assignatures, m’ha impressionat veure que l’escola té poder més enllà de les seues quatre parets, i que, a més a més, pot contribuir a la transformació social. Un fet que jo fa uns dies considerava realment difícil, ja que pensava que poc es podia fer amb xiquets que encara no tenen la capacitat de comprendre el que els envolta  i que a penes poden pensar per sí mateixes, hui puc dir que és clarament visible en el que està ocorrent ara mateix. Com tots sabem, al llarg d’aquestos últims dies hi ha hagut nombroses revoltes estudiantils en contra de les retalles que s’estan fent en l’ensenyament i que posen en dubte les posibilitats de molts col·legis i instituts per a garantir la continuitat i el bon funcionament del centre. Amb aquest exemple, es veu clarament el resultat que ha tingut crear una visió crítica de la realitat social en tots eixos manifestants els quals, no fa molts anys, estigueren a l’escola i fóren educats per mestres com nosaltres que comprengueren la verdadera funció de l’escola.